Sindicat de Facultatius Independents de Catalunya

Per un sindicalisme sense lligams

Per uns nous temps una nova alternativa

SFIC neix d’un grup de facultatius  que des de l’àmbit assistencial hem considerat  imprescindible i inajornable  donar una nova alternativa  als professionals de la Salut front als nous  reptes.

SFIC neix amb voluntat alternativa a l’actual panorama sindical en l’àmbit dels professionals de la Salut i a les polítiques continuistes i de dependència actualment existents.

SFIC pretén agrupar al conjunt de professionals titulats superiors que exerceixen en l’àmbit de la Salut.

Ideari

En els darrers temps el nostre entorn s’ha transformat profundament:

· Les noves promocions de facultatius es veuen abocades a unes dures condicions per a poder exercir amb dignitat la seva professió.

· El paper de la dona ha anat en augment  i en la nostre professió les dones ja són majoria.

· Tant l’administració com els contractadors  mutuals en els darrers anys han desenvolupat polítiques de gestió, que s’han rentabilitzat en una part important pel deteriorament de les nostres condicions laborals i contractuals.

· La imatge del professional i per tant la seva incidència social ha minvat fortament.

· La demanda de formació per fer front als nous avenços en el camp de la salut  ha sofert una profunda transformació coincidint amb l’aparició d’una nova cultura en l’àrea tecnològica i de la informació.

· El desenvolupament de polítiques legislatives han canviat fortament   l’entorn sanitari (reforma de l’assistència primària, creació de nous instituts...) i en molts casos s’han realitzat a esquenes dels professionals.

· L’aparició d’un nou entorn europeu amb un nou àmbit social i normatiu que l’administració ni ha sabut ni ha volgut desenvolupar, la qual cosa ha comportat un important greuge professional front als nostres companys de la resta de la Unió.

El grup de facultatius que hem impulsat la creació del nou Sindicat creiem que les actuals alternatives sindicals  han estat d’esquena i més que una política passiva davant aquesta nova realitat han generat una cultura immobilista i fortament depenent dels interessos de l’administració i de grups de pressió corporativa per la qual cosa hem cregut que cal urgentment  una nova alternativa  que incorpori aquests reptes .

Som conscients que perquè aquesta alternativa sigui  viable ha de SER AMPLIA (implicar a tots els sectors, bàsicament als assistencials), PARTICIPATIVA (tothom ha de fer arribar la seva veu),   NO LLIGADA A INTERESSOS ALIENS A LA PROFESSIÓ (administració, mútues....), DEMOCRATICA (ha de respondre a la realitat de l’entorn), TRANSPARENT (sense pactes a les esquenes dels professionals), PROFESSIONAL  (no burocratitzada i amb valors), OBERTA A LA SOCIETAT (ha  de parlar l’idioma del temps) I AMB SERVEIS DE QUALITAT ( adaptats als nous temps). 

El programa que volem impulsar es basa en la percepció, que els canvis produïts en el nostre entorn professional, requereixen una sèrie de canvis i actituds que els sindicats oficialistes no han sabut o volgut afrontar.

Malgrat aquestes circumstàncies, el nostre sindicat considera que no podem perdre més oportunitats per a fer sentir la nostra veu, ja que dia a dia  les condicions tant laborals com les que afecten a l’assistència s’estan deteriorant.

Com que creiem que l’activitat assistencial és molt més que uns simples guanys comptables manifestem el nostre compromís de redreçar aquesta situació.

Per una nova manera de fer sindicalisme

Per un sindicalisme sense lligams

Pretenem que el nostre sindicat, obri les portes a una nova manera de fer sindicalisme des de l’àmbit de l’assistència.  

SFIC està per  una nova cultura sindical on, contràriament al que succeeix ara, el Sindicat no sigui una finalitat en si mateix sinó un instrument  i els seus responsables i representants estiguin compromesos amb la realitat assistencial del dia a dia.

El nostre Sindicat  i les candidatures independents que avali estiguin lliures de compromisos i no lligades a interessos aliens a la professió, especialment amb els responsables de les administracions i consorcis.

Defensem un sindicalisme obert, independent, amb un amplia autonomia organitzativa i  no  lligat a una cultura de  disciplina sindical. 

SFIC està obert a compromisos puntuals amb altres sindicats i associacions professionals que defensin els mateixos interessos en moments determinats però sense que això impliqui  dependència ni seguidisme.

SFIC, contràriament a altres alternatives sindicals, rebutja formalment a establir compromisos de dependència  organitzativa i econòmica amb l’administració pública, partits polítics i entitats corporatives.  La pertinença  a orgues de responsabilitat de gestió i de representació (consells d’administració, consells de gestió, orgues de govern  ..) en les esmentades estructures és incompatible amb el desenvolupament de responsabilitats en SFIC.

 

Per la defensa de la Sanitat Pública

Els canvis legislatius impulsats a l’ampar de l’aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària (LLOS) ha propiciat la separació de finançament i prestació de serveis el que ha afavorit l’existència de diferents proveïdors en l’àmbit de la Sanitat Pública.

La manca d’un desenvolupament progressista, l’oportunisme polític i la política clientelar ha afavorit la disgregació organitzativa de la sanitat pública i el seu esmicolament així com a una manca manifesta de participació real dels professionals.

El desenvolupament legislatiu, normatiu i organitzatiu de la SALUT en CATALUNYA ha estat fet sense tenir en compte que l’acte final en el qual descansa la viabilitat i la qualitat del Sistema de Salut  es l’acte professional i en el qual el FACULTATIU es el responsable principal.  Aquesta realitat ha estat segrestada i canviada per els interessos corporativistes dels gestors, autèntics protagonistes i responsables directes de l’estat actual de la nostra sanitat pública.  

Els Facultatius  Independents valorem que és bàsic definir una OPCIÓ SINDICAL INDEPENDENT I AMB FORÇA QUE TINGUI COM A EIX VERTEBRADOR UNA SANITAT PÚBLICA DE QUALITAT. 

La creació d’opcions sindicals àmplies per tota la professió, on hi ha criteris diferents i a vegades divergents, corren el perill de diluir els nostres interessos.  Per això ja tenim  uns Col·legis Professionals, que per cert tampoc s’han lluït gaire en la defensa dels interessos laborals dels metges. 

En aquesta configuració l’ICS ha de tenir un paper bàsic i fonamental i a de ser el referent  de qualitat i d’organització en el qual els altres segments de la Sanitat Pública han de convergir.

La manca de reconeixement d’aquest model a en els darrers anys ha comportat una negociació a la baixa i així estem on estem.  Creiem que l’ICS no pot ser la torna d’altres interessos.  A més hem de tenir en compte l’interès de l’actual administració i dels seus responsables polítics d’esmicolar  l’ICS per afavorir la seva política clientelar i emmascarar el fracàs del anomenat model sanitari Català.  En aquest context s’entenen les diferents campanyes que presenten als professionals de l’ICS com uns privilegiats.  Per tot això  el millor que podem fer pels professionals dels Consorcis i Mútues, es donar una alternativa basada en un model Sanitari de qualitat, on l’ICS sigui un referent.  Rebutgem la política de tots igual de malament.

 

Per un model de futur i de qualitat

Som conscients que hem de posar especial èmfasi en les noves generacions de professionals, ja que si bé representant el nostre futur estan més precaritzades que mai.     En aquest context hem de conjugar futur i qualitat assistencial  per la qual cosa som uns ferms defensors del MODEL MIR i d’especialitats, com ja hem demostrats en diferents mobilitzacions.

Una prioritat fonamental del nostres SINDICAT es eradicar l’actual contractació precària que l’administració ha elevat a linea estratègica bàsica en la seva política de contractació. 

 

Contra el deteriorament assistencial

Som conscients que en els darrers temps, els actuals responsables de l’administració pública, contràriament  a la política triomfalista de fa uns anys, han redissenyant un nou discurs que de mica en mica incorpora com a fet normal  i quotidià les dificultats estructurals i pressupostàries de la nostra Sanitat Pública.  Per justificar aquest estat de coses, els responsables del SCS i de l’administració plantegen la necessitat de reestructurar (eufemisme de carregar-se) la Sanitat Pública  ja que és  una carrega estructural i els seus  professionals  uns privilegiats.

SFIC valoren que no és pot conjugar una política de priorització de la contenció del dèficit públic amb el manteniment de privilegis amb alguns sectors dels anomenats “proveïdors” de serveis, amb els interessos gremialistes del gestors i a més mantenir  una assistència de qualitat.

El resultat es que en els nostres hospitals i centres d’atenció primària  és més palès que mai la manca d’adequació de mitjans (tant humans com materials) a una realitat assistencial cada dia més deteriorada.

 Aquests fets conjuntament  amb la  manca  de sensibilitat vers als problemes  que pateixen els seus professionals i a la dificultat per poder vehiculitzar d’una manera participativa les seves propostes fa necessària l’existència de noves alternatives  en l’àmbit sindical i assistencial.  

Creiem que no hi ha prou amb campanyes d’imatge, si aquestes no van acompanyades d’increments pressupostaris i d’un nou tarannà (discurs).

És per tot això que plantegem la necessitat de:

· L’adequació de recursos per respondre a la desproporció de les infrastructures, personal i recursos disponibles davant de la creixent demanda assistencial. 

· La participació real en la presa de decisions assistencials. Cal fer una nova política en el disseny i la fixació dels objectius assistencials.

· Tenir coneixement real i quantificable de la nostra realitat assistencial i de les prioritats que se’n deriven. La informació, actualment, disponible es fraccionada i no permet conèixer en la seva globalitat els recursos específics (de personal, estructura i disponibilitat horària) per aquest objectius. 

· Plantegem la necessitat urgent i irreemplaçable, d’acabar amb pràctiques de dubtosa legalitat i d’escassa coherència assistencial.

 

SFIC valora que la situació ha arribat a un punt on no hi ha més marge per a malabarismes virtuals i d’aparador. S’arribat a un punt on s’ha instaurat la cultura del colapse permanent i mentre els nostres gerents s’apliquen a maquillar i tractar d’una manera administrativista els problemes de la nostra Sanitat Pública, moltes unitats d’hospitalització han de restar tancades per manca de recursos i les llistes d’espera no paren de créixer. Cal afrontar d’una manera realista els problemes derivats per aquesta manca d’inversions.

Per un model sense exclusions

No a la contractació precària

 

Dignificació del model MIR

Per la carrera professional

Per un model retributiu digne

Per SFIC l’actitud dels sindicats majoritaris del sector (ICS i XHUP)  ha comportat un sistema retributiu i d’incentius  del tot insuficient i una sèrie de concessions  a les gerències per la seva aplicació del tot inacceptables.

SFIC planteja com a estratègica bàsica fonamental l’establiment d’UNA CARRERA PROFESSIONAL DIGNA i la seva adequació permanent, una adequació als nous corrents i especialment  l’adaptació immediata de les directives europees per racionalitzar els temps de treball amb qualitat i una política d’inversions adequada a l’actual demanda assistencial.  concertat.

SFIC neix amb la voluntat de participar com a representant dels facultatius amb els diferents orgues de representació sindical i institucional amb el compromís de  prioritzar la seva activitat sindical a:

Una retribució digna dels professional amb l’establiment d’una carrera professional de futur.

Adequar i incrementar las plantilles de professionals dels  nostres hospitals i centres d’atenció primària a la realitat assistencial. La cobertura de les baixes.

La supressió de la contractació PRECARIA basada amb el greuge retributiu, la disponibilitat  absoluta,  la discrecionalitat horària  i  sense cap compromís de futur.

La solució definitiva a col·lectius de professionals deixats de banda per l’actual administració i menystinguts per altres opcions sindicals. És punyent l’existència de metges d’urgència en contractació laboral i amb gran diversificació de contractes. És un problema que està cronificat i sense voluntat política de resoldre’l.

L’existència d’orgues de participació dels professionals.

L’adequació de l’actual legislació i àmbit organitzatiu a les directrius de la Unió Europea.